ACEITE DE OLIVA VIRGEN EXTRA

Por: Fruits Secs I Olis Montane  09/07/2010
Palabras clave: Aceite con d.o. de Siurana, Almendras

  LA PRODUCCIÓ TRADICIONAL DE L’ OLI D’ OLIVA CONTADA PERJORDI MONTANÉ, ANTIC MOLINER.

 

 

L’ OLIVERA, UN ARBRE SAGRAT.

 

L’ oli i l’olivera han estat un dels símbols de les antigues civilitzacions de la Mediterrània. Durant segles, l’ oli ha estat molt més que un aliment. Ha estat una de les ofrenes fetes als déus, ha format part dels rituals màgics, ha servit per a fer llum, ha estat un element curatiu i ha esdevingut una part essencial dels ungüents i dels perfums.

 

L’ olivera és considerat un arbre sagrat per moltes cultures, principalment en la mitologia grega i romana. Entre els cristians, l’ olivera és un arbre molt important. Jesús va resar al mont de les oliveres i són constants les referències d’ aquesta planta a la Bíblia.

 

Tot indica que els fenicis i el grecs introduïren el cultiu de l’ olivera a les nostres terres. En temps dels romans ja existien els cultius de cereals, vinya i olivera. L’ oli d’ oliva es convertí en un producte important del comerç i intercanvi dels nostres avantpassats com ho demostren les àmfores trobades amb restes d’ oli en moltes excavacions arqueològiques.

 

Aquest arbre  centenari i en ocasions mil·lenari ha servit d’ inspiració a molts escriptors i poetes. Antoni Rovira i Virgili ( 1882-1949) deia de l’ olivera el següent: “L’ olivera és un arbre fi, nerviós, de sòbria elegància. Té un aire de discreció i de distinció…”. Igualment sublim era la seva descripció sobre l’ olivera florida: “ L’ olivera florida és el miracle d’ un cel estrellat en ple jorn. Les flors, estels incomptables, són una polseguera blanca damunt l’ arbre”.

 

Les oliveres en les zones entorn del mediterrani han format part del paisatge d’ aquestes terres des de temps ancestrals. No només la olivera forma part del nostre contorn, sinó que l’oli forma part dels nostres plats i de la nostra cultura culinària. És tanta la influència que ha tingut sobre nosaltres, que una multitud de frases fetes i de refranys, fan referència a aquest producte. Qui no ha sentit mai : “ Qui oli remena, els dits se n’ unta” o “ la veritat i l’ oli sempre suren”.

 

A la comarca de la Ribera d’ Ebre, tocant amb la comarca del Priorat, hi ha un petit poble anomenat La Torre de l’ Espanyol que fou conegut en altre temps com la Torre de l’oli degut a la gran abundància de collita d’ olives  que hi havia en aquest terme.

 

El procés d’ extracció de l’ oli d’ oliva ha anat evolucionant al llarg del temps, junt a l’ incorporació de maquinària cada vegada més sofisticada i precisa. Jordi Montané Jornet, de Ca Blai de Borràs, propietari d’ un molí, em conta  com es portava a terme aquesta feina de la manera tradicional.

 

El seu pare, Blai Montané, ja tractava amb ametlles i venia abono pels pagesos. Quan va esclatar la guerra , feia poc temps que s’ havien comprat un camió i disposaven d’ una trencadora d’ ametlles  La desfeta de la Guerra  Civil suposà començar de nou. Uns anys més tard, Jordi  Montané, va muntar el seu propi molí, a l’ edat de disset anys i amb molts esforços i determinació aconseguí tirar endavant el seu negoci.

 

 

Pels volts de Santa Caterina, que s’ escau el 25 de novembre, era tradicional que comencés la collita d’ olives. La primera tasca  era fer les olives. Els pagesos estenien unes grans borrasses per tal que les olives caiguessin al damunt.Aquestes borrasses primerament eren fetes de roba millor dit de sacs desfets i cosits,concretament de quatre saques.La gent en tenie diverses de borrasses per estendre davall de l’arbre.Més tard varen ser de roba i finalment de plàstic (com unes malles). .Un cop els pagesos tenien les olives a casa, els calia porgar-es, és a dir netejar-les de petites branques, fulles i altres impureses. Al principi, el propietari del molí anava amb el carro a buscar les olives a les cases. Tenia una mesura que es deia “ el doble decálitro” ( 20 litres) i cada sac s’ omplia amb quatre mesures que feien la "quartera" ja que el preu en aquella època es tractava per "quarteres". El propietari del molí anava acompanyat del mesurador ,que era una persona imparcial encarregada de mesurar les olives. Al cap d’ uns anys, la gent es va acostumar a portar les olives al molí .

 

 

 

 

Palabras clave: Aceite con d.o. de Siurana, Almendras

Ponte en contacto con Fruits Secs I Olis Montane

Correo electrónico

Imprimir ésta página